12:56 20/01/03
 

INDYMEDIA BARCELONA FA DOS ANYS
 

Mercè Molist
No és només una web. Indymedia Barcelona és part de la Revolució, una mena de fanzine alternatiu, però moltíssim més potent gràcies a Internet. Al seu darrera, una desena de voluntaris que la gestionen i col.labors i col.laboradores procedents de l'eixam alternatiu català, que l'han convertit en un excel.lent recurs per a informar-se, quan els mitjans tradicionals no ho fan o no ho expliquen tot. El mes passat, l'Independent Media Center barceloní celebrava dos anys de vida, amb l'orgull de ser un punt de referència per a la comunitat catalana implicada en la lluita social.

Era el desembre del 2000. Acabava de celebrar-se, a Barcelona, el primer Hackmeeting de l'estat espanyol, una reunió itinerant de gent implicada en la tecnollibertat. Allà començaren les converses, que s'oficialitzarien al centre social okupat Espai Obert, on es decidia, aquell mes de desembre, posar en marxa el primer "Independent Media Center" de l'estat. Aviat el seguirien Indymedia Euskalherria i Indymedia Madrid: agències d'informació alternativa a Internet, on els lectors, usualment provinents de moviments socials, publiquen els seus textos, imatges, vídeo o audio, sense filtres ni censura.

Avui, hi ha més de cent indymèdies als cinc continents. El primer va néixer a Seattle, el 1999, durant la reunió de l'Organització Mundial de Comerç. La seva missió era actuar d'agència d'informació, per a mostrar al món l'altra realitat de les protestes al carrer, i com a centre de premsa físic per a periodistes. "Actuem des de l'amor i la inspiració per a tots aquells que continuen treballant per un món millor, malgrat les distorsions que provoquen els media corporatius, en deformar els esforços de la gent que desitja un ésser humà més lliure. Naixem en un context marcat per les iniciatives que conflueixen en les protestes populars per manifestar el rebuig de la societat a la globalització neoliberal", expliquen els de Barcelona.

La gràcia dels Indymedia és que, tot i que hi ha un equip de voluntaris, que es reuneix periòdicament en assamblea i gestiona la web, aquesta es nodreix de les informacions aportades pels lectors, sense filtres ni editors. Però no censurar també porta problemes: "Amb el temps, alguns indymedies s'han convertit en pàgines amb moltíssims visitants i han començat a tenir problemes, com gent que enviava provocacions i notícies perilloses, amb amenaces, dades personals d'altra gent, etc. Quant a la forma d'evitar-ho, cada indymedia busca les seves mesures. Per sort, a Barcelona fins ara no ens ha passat, a vegades hi ha provocacions, però és molt raro", explica un dels voluntaris.

I afegeix: "La majoria de gent que publica a Indymedia Barcelona forma part d'algun moviment o col.lectiu social o, senzillament, són persones inquietes amb ganes de compartir algun text, imatge o vídeo. Bàsicament, Indymedia només és un altaveu per a aquestes persones, que són les que en fan el contingut". Però informar no vol dir polititzar: "Tenim el compromís amb Indymedia de no manipular-ho per transformar-ho en un altaveu de les nostres idees polítiques. Per això és molt important que hi hagi gent diversa en la gestió. Bona part de la nostra feina és intentar que moviments diferents s'hi impliquin".

Segons aquest voluntari, que prefereix no donar el seu nom, els Independent Media Centers hauran d'afrontar grans canvis a llarg termini, "i no necessàriament positius, ja que un Indymedia "com hauria de ser", lliure, obert, directe, és una utopia. Amb les noves guerres i campanyes contra el terrorisme, està tan clar que la informació oficial es mentida, que els nous mitjans com el nostre estan adquirint més importància. A Itàlia, fins i tot la televisió estatal va transmetre informacions tretes d'Indymedia. Davant d'això, és molt díficil que puguin continuar tan frescs i oberts com han nascut. S'hauran de trobar noves formes, canviar i readaptar-se".

A Indymedia Barcelona, de moment, hi haurà canvis en el sistema editorial. Aquest es basa en què allò que envia la gent es publica a la columna de la dreta i la central es deixa per als coordinadors. Segons el voluntari, "d'aquí poc, editar a columna central serà molt més fàcil i la gent que està en diferents mogudes (okupació, ecologia, ensenyament laboral...) podran gestionar les seccions ells mateixos. Ja s'ha fet en alguns casos, amb notícies de Galícia que va fer gent d'allà i amb algunes accions a Barcelona: els mateixos que ho organitzaven han fet la notícia a Indymedia".

Una curiositat: la web no té comptador de visites, per ideologia: "No les controlem. Es va decidir no fer-ho perquè no ens agrada que la gent que ens visita deixi una marca, si no la vol deixar. Ja ens enregistren i ens posen en estadístiques a cada moviment que fem. Jo estic molt content que, almenys a Indymedia Barcelona, no acabis sent un número. I, a més, tota la concepció d'Indymedia està pensada per facilitar la comunicació entre la gent que visita i la que gestiona, per fer que aquesta divisió es difumini. Per això, el sistema de control de visites com a forma d'"escoltar la veus dels lectors" és absurd en un mitjà que es proposa que no hi hagi lectors sinó col.laboradors".
 

Indymedia Barcelona
http://barcelona.indymedia.org
Indymedia Madrid
http://madrid.indymedia.org
Indymedia Euskal Herria
http://euskalherria.indymedia.org
Indymedia
http://www.indymedia.org
 

Copyright (C) 2003 Mercè Molist.
Verbatim copying and distribution of this entire article is permitted in any medium, provided this notice is preserved.
 

<<