18:53 03/07/02
 

.CAT I BEN LLIGAT
 

Mercè Molist
La CiberCatalunya del 1995 era selva verge on uns bojos muntaven cabanes, perseguien papallones o saltaven de liana en liana. No hi havia institucions, ni ajudes, ni gairebé ISPs. Era l'època dels pioners socials, que arribaven després dels tècnics, com la parella formada per Artur Serra, un tecno-antropòleg, i Carles Gascon, un historiador hacker. Incansables, indivisibles, atiaven en aquells temps la flama de l'acabat de néixer Capítol Català de la Internet Society.

Aviat, l'ISOC-CAT va ser la principal organització que guiava el país en l'accidentat periple de fer-se digital. Es van muntar congresos, projectes idealistes i llegendaris fòrums electrónics, com el Grup de Periodistes Digitals, l'Associació Catalana de Comunicació Científica, les Ciberdones o la llista de bit.listerv.catala, on bona part de l'avantguarda digital va enviar els seus primers "mails" i es constituí en comunitat. Després, vindria la bombolla econòmica i l'esllanguiment dels darrers anys.

Per recordar els vells temps, part d'aquells visionaris es reunien, la setmana passada, al sopar d'entrega del Primers Premis Internet Protocol, la posta en escena de la nova junta i estratègia d'ISOC-CAT, luxe i corbates, cent convidats i un d'excepció: Vinton Cerf, cofundador de la Internet Society, que nasqué fa deu anys i ho celebra també renovant junta. A més, Cerf és president del Consell de la Internet Corporation for Assigned Names en Numbers (ICANN), que un parell de dies abans havia viscut un tensa assamblea a Bucarest, en el context de la lluita dels governs pel poder d'Internet.

Però ni això, ni la recent fallida de WorldCom, on Cerf és vicepresident, semblaven afectar aquell fill de Los Ángeles i resident a Washington, 59 anys, que es definia com "un tècnic que coneix la política" mentre somreia a les preguntes sobre la crisi: "Si els preus baixen i hi ha competència, millor, perquè Internet serà accessible per a més gent". Cerf bromejà també sobre les seves investigacions per portar Internet a Mart: "Hem de centrar-nos en pensar més enllà dels límits de la Terra o els marcians no apreciaran el que estem fent".

El "pare d'Internet" s'havia entrevistat al matí amb el conseller Artur Mas i li havia ofert el seu suport a l'Administració Oberta de Catalunya (AOC), un consorci format per la Generalitat i Localret per portar Internet a l'administració. Els seus braços executors són l'Autoritat Catalana de Certificació i l'empresa Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, presidida per Mas i dirigida per Manel Sanromà, que fins ara era president d'ISOC-CAT. Un home de la seva confiança, Andreu Veà, ha assumit el càrrec. Segons Quico Gras, portantveu de l'associació, "el vam triar perquè és a ISOC-CAT des dels inicis i coneix aquest món, almenys a nivell tècnic".

La nova junta aplega altres personatges, més coneguts per la societat digital, com el catedràtic mallorquí Llorenç Valverde, Teo Vidal de Perpinyà o el tarragoní Joan Batet. Artur Serra hi és president e-mèrit. Una de les primeres accions de la junta ha estat entrar al Consorci .CAT, auspiciat per PuntCat, que els ofereix infraestructura a canvi de, segons Gras, "col.laboracions puntuals. Els Premis IP van ser la primera".

Hi van assistir representants de la comunitat, empreses i institucions, com Softcatalà, Cornellà.net, l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicacions, el Museu de la Ciència o la plataforma pel Domini .ct, en procés d'integració a PuntCat. S'aplaudiren els premis a Manel Medina, creador del centre de seguretat de la UPC, o Assumpció Maresma, de Vilaweb, que dedicà el guardó al periodista Jordi Vendrell, i es criticaren els premis al proveïdor espanyol Goya i al Ministerio de Hacienda.

Jordi Adell, guardonat pioner entre pioners, no hi assistí. Tampoc Carles Cascon. Jordi Alvinyà, Secretari de la Societat de la Informació i president del Consell d'Administració de PuntCat, tancava els discursos amb una crítica cap a "la gent que es passa el dia a Internet". Quico Gras, privadament, negava que la presència d'Alvinyà signifiqués res: "Ells no tenen el control. Volem ser cap cop més independents, treballar en cèdul.les i portar temes tècnics".

Però ni el formatge amb samfaina, ni compartir sopar amb Vint Cerf van fer callar la taula del fons, els que miren amb sospita el discurs bilingüe del president d'ISOC-CAT o les darreres passes de l'administració catalana a Internet, com el pacte entre Microsoft i l'AOC -"una administració oberta damunt una plataforma tancada", ironitzà algú- i l'aparició de la versió catalana del sistema operatiu Windows XP, en la seva versió de pagament, subvencionada per la Generalitat, just un parell de dies després que el Parlament hagués votat a favor dels programes de codi obert a l'administració.

I encara, PuntCat apareixia aquells dies en una altra nota de premsa, on s'anunciava "la creació de l'Agència per a la Qualitat i l'Autoregulació d'Internet, auspiciada pel Comitè Audiovisual de Catalunya i la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones, que aglutina administracions, col.legis professionals, la Universitat Oberta de Catalunya o la SGAE, amb l'objectiu de promoure i adoptar mesures d'autoregulació dels continguts a Internet i actuar de mitjancera en conflictes, vetllar per la propietat intel.lectual i implantar l'ús de filtres per a la protecció dels usuaris".
 

ISOC-CAT
http://isoc-cat.org
ISOC
http://www.isoc.org
PuntCat
http://www.puntcat.net
Administració Oberta de Catalunya
http://www.cat365.net
 

<<