Contes i Llegendes

CONFERÈNCIA A RUPIT, 1991
DE FOLLETS, BANDOLERS I BRUIXES

Diu que el vaquer del Bac perseguia un porc que se li havia
escapat. I vet aquí que el porc se li va ficar en una cova
d'encantats, als cingles de prop de Casadevall. Ell darrera
el porc en va quedar presoner i no va tornar fins al cap
d'un any i explicava a tothom que havia estat molt bé, en un
lloc diferent.
La creença en móns paral.lels, en terres fantàstiques, en un
paradís és comú a totes les creences, és la "TERRA
REPROMISSIONIS" de les sagues irlandeses, la VALL D'AVALON
de l'Arturíada o les HESPERIDES homèriques.
JOAN AMADES, al pròleg a LES MILLORS RONDALLES POPULARS
CATALANES, ens diu que
"LES RONDALLES SON LES DESFERRES DE LES RELIGIONS I DE LES
CONCEPCIONS PRIMITIVES TAN ARCAIQUES I TAN ESTIMABLES COM HO
PUGUIN SER ELS OBJECTES DESCOBERTS EN LES EXCAVACIONS
PREHISTORIQUES I ADHUC POTSER MÉS VALUOSES QUE AQUESTS"
Amb aquests dos exemples voldria mostrar el valor que tenen
les tradicions, rondalles, cançons que, transmeses oralment,
formen el corpus total del saber popular, els valors, la
ideologia, el saber d'un poble que en molts conceptes ‚s
universal.
L'home, EN MAJUSCULA, té necessitats similars i fins i tot
idèntiques que soluciona de maneres similars en les
diferents cultures populars que li són
properes. Cada terra fa sa guerra, però la fa. Trobem
consciència nacional davant uns
fets universals. Rupit està marcat en aquest sentit per la
tradició celta i la religió cristiana i, sobretot, mariana.
Un exemple d'idea universal o si més no que ens prové
directament de la filosofia grega és la idea de FAUST,
aquell qui es ven al diable a canvi de la seva ànima. I és
divertit veure com el poble se les enginya per ENGANYAR el
diable, la part dolenta.
Diu que EL PAGES DEL VILAR, A SANT BARTOMEU SESGORGUES,
estava cansat de feina i va dir que es donaria al dimoni si
li feia. Va ser ACABAR DE DIR AIXO i se li van presentar
tres dimonis: EN BERRUGO, EN BITGEGO I EN BIRROMBAU i li
prometen que abans que s'acabi el dia li faran tota la feina
que mani. La dona del pagès el salvarà encarregant tres
tasques IMPOSSIBLES als dimonis, que no les podran acomplir:
ENSENYAR EL CREC-EN-UN-DÉU AL FILL DE TRES MESOS, PORTAR
AIGUA DEL RIU AMB UN GARBELL DE CASTANYES I RENTAR UNA PELL
DE CABRIT NEGRE FINS QUE SIGUI BLANCA.
Les històries del poble ens mostren com es aquest poble.
L'home que divideix la seva concepció del món en la part
dolenta i la part bona.
L'home que TEM LA PART DOLENTA però que hi sap lluitar.
També potser l'home català que DESCONFIA. Hi ha una
desconfiança general del poble davant una forma de
civilització nova, el poder de l'escriptura. És la part
dolenta.
L'home que és part de la NATURA i veu com a productor de tot
mal el simple fet de FER UN PACTE, SIGNAR UN CONTRACTE AMB
EL DIABLE, FIRMAR UN LLIBRE.
És comú en totes les rondalles que s'expliquen pel
Collsacabra aquest temor al LLIBRE: se'l considera un
objecte màgic o bé propietat de gent dolenta o màgica. I no
parlem només de fer un pacte amb el diable. També a les
BRUIXES, o si més no les catalanes, els agrada això de fer
firmar la gent als llibres.
Expliquen que un noi de l'ESQUIROL sortia amb una noia que
va resultar ser bruixa. Ella el va portar un dia en un prat
de SANT JULIA DE CABRERA i allà li volia fer firmar un
llibre perquè es tornés bruixot, com ella.

I perquè a Rupit i per aquestes muntanyes hi ha quantitats
tan importants de contes i llegendes mítiques que legitimen
llocs, personatges i formes de vida? La història ens diu que
en èpoques de crisi es transtorna la consciència nacional
del poble i que són les rondalles i tradicions les que
ajuden a recuperar aquesta consciència nacional. Hi ha una
ECLOSIO DE LLEGENDES que, amb els canvis traumàtics,
ressorgeixen als llocs poblats on hi ha algú per
escoltar-les.
Els grans moments d'eufòria a tots nivells -econòmic,
polític, social- que ha viscut la HISTORIA DE RUPIT han
coincidit amb el pas traumàtic de l'època ROMANA A LA
MITJAVAL per una banda i el canvi d'una SOCIETAT FEUDAL A
UNA SOCIETAT MODERNA, per l'altra. La
lluita entre la llei antiga i la llei nova. Les rondalles
seran fonts de legitimació i també de record ancestral
sempre lligat a la terra.

Al segle VIII els àrabs envaeixen part de la península
ibèrica. La gent de la plana busca refugi a la muntanya. El
Collsacabra serà un bon amagatall que en poc temps s'omplirà
de gent. En aquesta època el castell de Fàbregues, molt
aprop de l'Agullola, es fa petit i han de construir un nou
castell, EL CASTELL DE RUPIT.
D'aquesta època són tamb‚ les llegendes que identifiquen el
moro amb la part dolenta. Diu que el Pedraforca era una
fortalesa que el dimoni havia construit pels àrabs. En temps
de l'inici de la reconquesta per part d'Otger Cataló i els
Nou Barons de la Fama, SANT MIQUEL ajudava el catalans i
després de lluitar amb el diable VA PARTIR LA FORTALESA AMB
LA SEVA ESPASA i el Pedraforca va quedar tal i com és ara.
Hi ha molts llocs que per sobre de llegendes i mites han
conservat un sentit màgic, espais especials, sagrats, de
culte. Del mateix Pedraforca diuen que LA NIT DE SANT
SILVESTRE s'hi han vist BRUIXES cavalcant escombres al
voltant de la muntanya.

Són els llocs sagrats que s'han mantingut amb el pas del
temps i han superat tota mena de canvis. Són les muntanyes
màgiques: Cabrera, el Far, la Salut on aviat s'hi trobaran
verges per convertir-se en santuaris. Hi ha una intuïció,
potser record de cultes pre-cristians que sap trobar els
llocs especials.
I Rupit n'és ple. Les roques, la riera, els cingles i les
coves, tot té una història. Sovint emmascarada amb la
moderníssima tradició catòlica. No pas lluny d'aquí, sota el
Salt de Sallent, tenim el GORG DE LA TRAPA. La llegenda
recorda un espectacular combat entre el dimoni i l'arcàngel
Sant Miquel a dalt El Castell de l'Envestida. Quan es va
veure perdut, el dimoni va caure rostos avall fins
enfonsar-se al GORG DE LA TRAPA. Diu que uns hi van tirar
una CORDA PER SABER-NE LA FONDARIA i que en sortí una VEU
que els va espantar. Rupit també té la seva ENTRADA A
L'INFERN, l'ullet del remolí de coses de la PART DOLENTA que
envolten el poble.
Pensem en la gran quantitat de llocs religiosos que envolten
Rupit: SANT JOAN DE FABREGAS, SANTA MAGDALENA, SANT LLORENÇ
DOSMUNTS, SANTA MARIA DE MONTDOIS. Esglésies situades en
llocs estratègics, a la plana, dalt les cingleres, voltades
de boscos en una GEOGRAFIA ESCARPADA, muntanyenca amb
espectaculars precipicis i capricis de la natura com
l'AGULLOLA, just on se separen les Guilleries i el
Collsacabra. L'Agullola també té la seva pròpia llegenda:
diu que un GEGANT VA POSAR UN PEU A L'AVENC I L'ALTRE AL FAR
I VA FER UNA PARTIO D'ON EN VA QUEDAR LA ROCA DE L'AGULLOLA
COM ÉS ARA.
El boscos que envolten el poble estan plens d'esperits.
FOLLETS entremaliats que escombren la casa del pagès.
Aquí hi ha un record de NETEDAT que tornem a trobar amb les
aloges, goges o dones de l'aigua que viuen prop les rieres i
les fonts i tenen un CANT excel.lent. Les SIRENES de
muntanya. Aquestes dones renten molt bé i tenen una bugada
netíssima. Si algú els en pot ROBAR UNA PEÇA de la bugada
estesa tindrà un gran poder. La HIGIENE doncs pren una gran
importància.
Les aloges solen viure en coves prop de l'aigua. Rupit n'és
ple: LA COVA DELS ENCANTATS DE CASADEVALL o LA COVA DEL
CINGLE DE L'AVENC són les cases de la gent diferent, que és
de la part dolenta i pot interferir en els assumptes
terrenals. Es donen casos de matrimonis entre encantats i
noietes del poble. Com en el conte CELTA on una fada
s'emporta el fill del rei per amor. Tornem a trobar aquí la
idea de la SOCIETAT PARAL.LELA, del PARADIS I DE LA TERRA
FORADADA.
Del CASTELL DE RUPIT diuen que es podia anar fins a VALL
D'ARO passant per un túnel que començava a la TORRE DEL
MORO. Es veu que un gat utilitzava la mina per portar el
peix que pescava als assetjats al castell, en temps de
guerres.

Veiem amb aquests exemples que l'antic habitant de Rupit, la
NOSTRA ARREL, dóna explicacions i significats màgics a tot
allò que l'envolta i que, com ell, no sap d'ON VE. Com la
BOIRA. L'explicació es troba en uns forats a la terra, com
el que hi ha prop del Far. Si tapen el forat hi ha
terratrèmols. SERA AQUESTA HISTORIETA EL RECORD DE TEMPS MÉS
MOGUTS VOLCANICAMENT PARLANT?
La TERRA és la gran protagonista de les llegendes amb arrels
antiquíssimes. L'HOME DE RUPIT està íntimament lligat amb la
NATURA. D'aquesta en té una concepció màgica: tot allò
dolent pel pagès com la pedregada, les orugues, les males
herbes o la gebrada és producte dels agents dolents que hi
ha en aquest món: ENCANTATS, CONDEMNATS, FOLLETS I, més
tard, BRUIXES I DIMONIS.
Qualsevol fet, per aquest home lligat a la natura, és fruit
d'un equilibri. L'EQUILIBRI ENTRE EL BÉ I EL MAL, les lleis
que aguanten el seu món. Les RESPOSTES en una cultura de
boscos i roca. El SALT DE LA PUJOLRASSA, un cingle típic de
la zona, té la seva pròpia història amb final moral.
Transmet una ètica, un valor o una prohibició.
La dona del Pujol Ràs volia matar el seu home. El va portar
fins el cingles i el volia tirar però ell es va apartar i va
caure la dona. Destí dramàtic de les roques.
Amb aquesta historieta es vol donar una moralitat. Són
freqüents els contes i llegendes destinats a perpetuar
determinada concepció del món, criteris d'actuació, les pors
comunes i la resposta al qui sóc. "QUI TOT HO VOL, TOT HO
PERD", "NO ET FIQUIS ON NO ET DEMANEN", "TAL FARAS, TAL
TROBARAS" són algunes de les dites sovint precedides d'una
rondalla, l'excusa.
Aviat la religió veurà en aquest poder ideològic de la
cultura popular la forma més fàcil de propaganda. Potser la
única en temps sense ràdio ni llibres ni avions. Aviat, en
L'EVOLUCIO TRAUMATICA DE LA CRISI ROMANA CAP A LA SOCIETAT
FEUDAL, la nova religió s'anirà identificant amb els MITES
POPULARS, CANVIARA ELS NOMS, la forma, però no el contingut,
de moment. La LLUITA MITICA entre el dimoni i els sants, les
troballes de VELLETES al camí que resulten ser la MARE DE
DÉU o una FADA, depen de la rondalla, en aquest camí cap a
l'acaparament per part de la religió cristiana de la
tradició popular.
La PART BONA, doncs, s'emmirallarà en els grans MITES
CRISTIANS: els sants, la verge, el fill... però POC EN ELS
SEUS SERVIDORS A LA TERRA: els capellans.
El CAPELLA és qui té el llibre i la seva sabiduria. És un
màgic potser CONTINUACIO DEL DRUIDA. El capellà utilitza la
seva màgica per fer marxar les pedregades o treure rates del
camp. Però tamb‚ utilitzarà la màgica en benefici propi i
així seran típiques les històries com la d'aquell capellà
que feia llums a la casa de la família del mort. Els llums
simbolitzaven el mort que no estava en pau i necessitava que
la família pagués al capellà perque digués misses per salvar
el finit.
Tot plegat es va acabar amb un cop de trabuc contra els
llums que va espantar de mort al capellà. Aquí trobem la
creença pre-cristiana en L'ANIMA EXTERNA, que es torna a
repetir en el conte de bruixes que diu que la dona de LES
SERRES era BRUIXA i que el seu marit la va matar quan
DISPARAVA CONTRA UN OCELLOT. L'ànima externa es troba també
en el conte CELTA de la fada que tenia l'ànima dins un OU A
LA PANXA D'UN PEIX.
El CAPELLA té el llibre, per fer MAGICA, com el bruixot. Si
algú agafa el llibre, EL LLIBRE LI PROVOCA MAL perquè només
el poden tenir els capellans o els bruixots, depen de
l'època. L'APRENENT DE BRUIXOT sempre les passa punyeteres.
El FRARE tampoc no surt gens ben parat. A LA COVA DEL CINGLE
DE L'AVENC hi vivien uns frares dolents. Els monjos DEL
FORAT DE LA POR s'emportaven la gent. El monjo és el
propietari del LLIBRE DE LES SET SIVELLES que té la qualitat
d'obrir les portes de les coves QUE AMAGUEN GRANDISSIMS
TRESORS.
Els capellans, doncs, no tenen GAIRE BONA FAMA per aquestes
muntanyes mentre que LA FE DE LA GENT és immensa. Tot i
aquesta mala fama, la RELIGIO i la SOCIETAT FEUDAL han
guanyat la partida. La gran apoteosi serà quan absolutament
tot hagi estat dominat i la BRUIXA, última de la tríada
BRUIXA, MONJA I PROSTITUTA, serà convertida. L'evolució del
MITE de la bruixa és simptomàtic. Anteriorment, la bruixa és
la curandera, una gran coneixedora de les herbes, la DONA
NATURAL.
Les HERBES i la seva mare naturalesa són els REIS DE
LA FE ANTIGA. Hi ha mil.lers de contes amb herbes per
encantar i desencantar, provocar malalties o enamorar. El
príncep està malalt i la princesa sent uns OCELLS QUE SABEN
QUINES HERBES EL PODEN CURAR. Brots amb poders
sobrenaturals. El LLOR I EL ROMANI posats al foc fan un FUM
QUE COMBAT LES BRUIXES.
Mentre s'anirà arribant a la gran crisi després de
l'apoteosi de la BAIXA EDAT MITJA, la bruixa anirà
esdevenint més i més maligna. Aviat se la casarà amb la part
més dolenta: EL DIMONI i junts protagonitzaran les grans
orgies del SABBATH. Assistim a la regirada, com si fos un
mitjó, d'un MITE QUE BUSCA L'EXPLICACIO DE LA SEVA MAGIA.
Ara la bruixa estarà lligada al dimoni i aquesta intervenció
del diable reproduïrà una altra vegada la idea primitiva
d'Eva, la temptació.
La bruixa, tot i la seva malignitat, sempre estarà LLIGADA A
LA TERRA. No només per les herbes sinó també pels seus llocs
de reunió, com SANT PERE DE RODA, VIC, EL PEDRAFORCA, EL
CANIGO, CADAQUES, EL PIC DE TRETZE VENTS. Les Guilleries són
plenes de bruixes, ja ho diu la dita DE SANT HILARI A
ARBUCIES, DOTZE CASES, TRETZE BRUIXES. La bruixa CONTROLA
LES FORCES NATURALS: fa encanteris, provoca pedregades, bull
filtris per enamorar, ullpren les jovenetes i les fa plorar.
La bruixa ÉS LA REPRESENTANT DEL MON QUE DAVALLA: LA DEESA
PAGANA QUE DOMINA LA MAGIA que aviat serà vista pel poble
com una PERSONA MALALTA, que es veu obligada a fer mal
perquè és el seu DESTI. Està condemnada a ser la REINA DE LA
PART DOLENTA perquè el mal és necessari per L'EQUILIBRI.
Les bruixes sempre preocuparan l'església. Ja al segle XI
una COLLA DE BISBES ES REUNEIXEN PER discutir QUE HI HA DE
CERT EN ELS ENCAVALCAMENTS NOCTURNS DE BRUIXES. L'existència
de bruixes no serà només conseqüència de la crisi econòmica,
politica i social catalana del segle XVI. LA CAÇA DE BRUIXES
serà el cap de turc, la vàlvula d'escapament. El PANIC
SOCIAL farà veure bruixes allà on només hi ha DONES
SOLITARIES. Les últimes dones lliures.
La persecució serà terrible quan es formi la Inquisició i els
REIS CATOLICS imposin l'estat modern. Ens trobem aquí una
nova crisi on les rondalles agafen importància vital. És
l'época dels contes de bruixes i de bandolers en l'exaltació
passional que es viu al BARROC CATALA.
El 1620 hi ha datat un procés de bruixeria contra JOAN
BOHERATS "EL MONJO VELL DE RUPIT" i dues bruixes: JOANA
TRIAS I EUFRASINA PUIG-DE-RAJOLS per enverinar el bestiar,
fer neular les collites i una colla de càrrecs més.
En aquesta segona època de crisi, RUPIT TORNA A TENIR
L'ESPLENDOR DE L'ALTA EDAT MITJANA.
Al segle X tenim notícia del
primer senyor de Rupit ERIBALL, BISBE D'URGELL I VESCOMPTE
DE CARDONA. El seu reialme anirà de CABRERA AL TER.
Del segle XIII en coneixem una ARISTOCRACIA formada. Són
BERNAT DE ROCASALVA, BERENGUER DE SANT VICENÇ, BASSIL, PUIG,
RODOS. D'aquest en Rodós expliquen que amb d'altres
cavallers va fer una incursió per saquejar GURB DE LA PLANA.
D'aquests personatges Rupit en conserva encara la PLA€A DELS
CAVALLERS.
Després vindrà el despoblament del segle XIV i els
terratrèmols del segle XV que encara ens recorden algunes
pedres mal posades de l'església de Sant Joan de Fàbregas.
Al segle XVI la cosa es torna a animar i al XVII Rupit serà
la capital del Collsacabra,els seus dominis arribaran més
enllà del Ter. Estem al barroc, barreja de societat feudal
i societat moderna.
Rupit assolirà un ALT NIVELL TECNOLOGIC com ens demostra el
gran nombre d'artesans que hi viurà. Rupit és un POBLE
D'ARTESANS i ens ho diuen les pedres: CAN PARAIRE, CA LA
PEONA, CARRER DEL MANYA, BALMA DELS TEIXIDORS, BASSA
CANAMERA, MOLI DEL RODO, CA L'APOTECARI. Un poble de
ferrers, paraires, sastres, barbers, esclopers, barreters.
La llegenda diu que en Serrallonga es vestia amb un sastre
de Rupit.
Les històries de BANDOLERS es popularitzen en aquesta època.
Una TESI HISTORICO-POLITICA explica aquest fenòmen com a
conseqüència de la manca d'estat de Catalunya.
L'aristocràcia pirenaica i la noblesa barcelonina queden
excloses del poder de la Cort Imperial a Castella. Les
classes que tradicionalment han tingut el poder es queden
sense i això provoca situacions de violència. Serà
l'aristocràcia qui hostigarà les noves autoritats que són
percebudes com una AUTORITAT ESTRANGERA pel poble. Els
bandolers es convertiran a nivell popular en ABANDERATS DE
LES LLIBERTATS DEL PAIS.
En la versió històrica més coneguda, el bandolerisme és un
FENOMEN GENERAL A TOTA LA MEDITERRANEA FRUIT DE LA POBRESA
QUE PORTA EL DESEQUILIBRI ENTRE DEMOGRAFIA I ECONOMIA als
segles XVI i XVII. L'aparició de la FAM, les PESTES i les
GUERRES empitjoren la situació del poble que s'uneix a les
quadrilles de les muntanyes.
El bandoler sempre té ARRELS TERRITORIALS que li ofereixen
solidaritat. Grans cases pairals i nobles els acullen i
donen ajut quan en necessiten. El bandoler no pot
allunyar-se de la SOCIETAT PAGESA.
El bandolerisme tindrà derivacions polítiques perquè la seva
persistència ENTERBOLIRA I DIFICULTARA LES RELACIONS DE
CATALUNYA AMB EL NOU ESTAT MODERN QUE ES CREA DES DELS REIS
CATOLICS. És la resposta activa del poble català davant una
situació que li porta misèria i una gent que és forastera i
vol manar a casa d'altri. El bandoler aviat serà mitificat
per ser qui, en nom del poble, ataca allò dolent. Un nou
HEROI en la lluita entre la fe antiga i la fe nova.
El bandoler, com la bruixa, ens mostra el GRAU DE
RESISTENCIA, DE REBELDIA del poble català concretament.
I també el seu caràcter violent. Dins el fenòmen del
bandolerisme hi ha també la divisió de bàndols entre NYERROS
I CADELLS per part dels NOBLES. El naixement d'aquesta
divisió serà també mític per afavorir-ne la legitimació. La
qüestió és trobar un forat per on deixar escapar la força,
la violència de l'aristocràcia ja que no pot participar en
guerres nacionals.
Molts bandolers són senyors amb casa pairal com ens recorda
el MAS DELS SERRALLONGA o en RAMON FELIP QUE ERA DEL MAS DE
COLLSAPLANA, en BAC DEL MAS EL BAC DE LA CAU DE SANT ESTEVE
D'EN BAS i altres. Es dedicaven a saquejar els marxants que
anaven i tornaven d'Olot pel camí ral. També assassinaven,
organitzaven segrestos i rescats. En això del RESCAT hi ha
una història molt maca que ens mostra el caràcter NOBLE DEL
BANDOLER, molt lluny d'un altre mite que mostra el català
com l'avar que tot ho fa per diners. Aquesta llegenda està
atribuida a diferents
bandits entre ells en Serrallonga i en Ramon Felip. Diu que
van segrestar L'AMO DEL BAC i en volien una taula rasa d'or.
Els en van donar una taula curulla i el capitost dels
bandolers amb la mà la va fer rasa i tot l'or que va caure
per terra no se'l va quedar perquè no entrava en el pacte.
Aquestes terres han donat molts famosos bandolers com en
BECAINA, en FERRIOL O CAP DE FERRO, en MASSANA que era un
geni de les disfresses, en TRAVERIA que va matar la
majordona i el sagristè de Pruit... Molts d'aquests acaben a
la forca o esquarterats i els seus trossos penjats pels
camins perquè serveixi d'escarment per tothom.
En aquest fil que hem anat mantenint sobre la part bona i la
part dolenta, el bandoler ENTRA PERFECTAMENT EN LA PART BONA
per l'habitant de les muntanyes. És un home plenament
IDENTIFICAT AMB LA TERRA, els BOSCOS i COVES són els seus
amagatalls que es coneix més bé que ningú. Tornem a trobar
el record de la TERRA FORADADA quan es diu que molts
bandolers tenien al lloca en un mas o cova des d'on sortia
una MINA que anava a parar vès a saber on i per on es podien
escapar si arribava el moment.
El bandoler és L'HOME QUE DEFENSA LA SEVA TERRA I SE'N
SERVEIX EN LA LLUITA. Hi ha una cançoneta que tot i
referir-se als carlins, podria adaptar-se perfectament als
bandolers i diu "ELS SOLDATS SON DOTZE I ELS CARLINS SON
VUIT / VAN PER LES MUNTANYES A JUGAR A LA CUIT".

RUPIT VE DE RUPES QUE VOL DIR ROCA EN LLATI, i si la
geografia ha condicionat el nom del lloc, imagineu si no ha
de CONDICIONAR L'HOME QUE HI NEIX HI VIU I HI MOR. Totes les
històries que s'expliquen són plenes de muntanyes,
d'esperits del bosc i d'éssers màgics. Ens hem trobat un
HOME IDENTIFICAT AMB LA TERRA, rebel i violent, a voltes
desconfiat, temerós de les coses de la part dolenta, creient
en la màgia dels indrets i les persones, un HOME QUE
CONSERVA L'ESPERIT DE NOBLESA D'UN POBLE COM RUPIT QUE VA
SER UN GRAN REIALME.
Un HOME CAPAÇ D'ASSOLIR LES RESPOSTES I DETERMINADA
CONCEPCIO DEL MON NECESSARIA PER VIURE, AMB LLEGENDES QUE
SITUEM MOLT APROP DE LA TRADICIO CELTA QUE LI ÉS MÉS QUE
PROPERA.
Un home amb un passat massa ric perquè nosaltres, ara, EL
GOSEM OBLIDAR. I acabarem com a les rondalles
VET AQUI UN GAT
VET AQUI UN GOS
I AQUEST CONTE JA ESTA FOS

Maria Mercè Molist Ferrer